Montagne del mè Piemont
chi base ‘n front
sta mia sità.
Montagne del mè pais,
chi sghince l’eui
al paradis.
Portè lassu ‘nt el cel
ij seugn d’ un bogianèn
Portè lassu ‘nt el cel
ij seugn di un bogianèn
Disèilo che a sta sità
ch’a i manca ‘l fià
per protestè.
Disèilo, domie na man,
domie ‘n pòch ‘d sol
e ‘l ciel seren.
Criè, fé ‘n pòch ed rabél,
lassu, lassu ‘nt el cel.
Criè, fé ‘n pòch ed rabél,
lassù, lassù ‘nt el cel
Montagne del mè Piemont
Montagne del mè Piemont che base ‘n front sta mia sità.
Montagne del mè Pais ch’i sghice l’euj al Paradis
porté lassù ‘nt el cel ij seugn d’en bugia nen
portè lassù ‘nt el cel ij seugn d’en bugia nen.
Disejlo che a sta sità a-j manca ‘l fià per protesté
disejlo domje na man domje ‘n po’ d’ sul e ‘n cel seren.
Crijè fe ‘n po’ ‘d rabel lassu, lassu ‘nt ciel.
Crijè fe ‘n po’ ‘d rabel lassu , Iassu ‘nt ciel.
Crijè fe ‘n po’ ‘d rabel lassu , lassu ‘nt ciel.
(RECITATO)
Perché sta mia sità, è ant el cantun dij vej perché a traund el tòssi cume s’a fussa mel.
La gent dis, tant per di, Turin a l’è un pais, l’è culpa di terun,
a l’ha le miole secche.
E nò mia cara gent!
I l’eve mai pensà che forse sta sità l’è smorta perché nui an fund i suma mach na maniga ‘d farfuj
ch’a viv con j’eui bindà, na maniga ‘d partiant ch’à buta ‘d vissicant an s’una gamba ‘d bòsch.
L’è smòrta perché nui i l’uma mach d’lenga vivuma an sla mailsia e i suma nen còs sia l’amur e l’amicisia.
Pensè che meravìja se tuti i Turinèis as pijessu per la man e a feissu ‘n girutund anturn a sta sità.
Pensè che meravia, se tuta la maraja ch’a passa per la stra anvece’d tire via, crijèssa– Ciao, somà!–
Pruvuma, fòrsa fieuj! Tacuma già d’ancheuj!
E mi, veuj esse ‘l prìm ch’a stend la sua man per pudèj strenz-ne tante e tante d’autre man.
Montagne del mè Piemont che base ‘n front sta mia sità
Montagne del mè Pais ch’ì sghice l’euj al Paradis
portè lassù ‘nt cel ij seugn d’en bugia nen.